1º INFORME DE LES TASQUES DE MONITORITZACIÓ DEL PARC D’ESCULLS ARTIFICIALS DE CONSORCI DEL COLLS I MIRALPEIX, COSTES DEL GARRAF.
Durant la tardor de 2010 i fins a l’estiu de 2011 s’han dut a terme les primeres tasques del Protocol de Monitorització del Parc d’Esculls Artificials programat pel Consorci del Colls i Miralpeix, Costes del Garraf, i dut a terme per l’Associació Promar de Vilanova i la Geltrú. Els mètodes utilitzats han estat els mostrejos d’ictiofauna marina mitjançant vídeo i foto submarina (Gonçalves, 2004). En els períodes de mostreig duts a terme s’ha gravat vídeo submarí sobre, dins i a la perifèria de les estructures submergides en l’Escull Artificial, amb la intenció de detectar abundàncies relatives i la biodiversitat de les espècies íctiques, i així, poder identificar canvis estacionals (temporals), de substrat (espacials) i de successió ecològica.
· Els paràmetres analitzats en els vídeos han estat:
a. El número d’espècies de peixos identificades per cada 5 segons de vídeo.
b. El número total d’individus de cada espècie per cada 5 segons de vídeo.
c. l’Índex de Biodiversitat de Shannon per cada 5 segons de vídeo.
Es va escollir la unitat temporal de 5 segons ja que és l’estimació aproximada del temps que triga en canviar la ictiofauna marina en les imatges.
· Els punts de mostreig van ser:
1. Esculls Centrals: Conjunt de 10 mòduls tipus geoda apilats 5 sobre 5, formant un conjunt de dos pisos situat al centre del Parc d’Esculls.
2. Esculls Individuals: Cadascun dels mòduls tipus geoda instal∙lats en la perifèria de l’Escull Central i que romanen en solitari.
3. Interior Esculls Centrals: Espais interiors dels mòduls tipus geoda del nucli central, vistos des de l’exterior a través de les obertures d’aquests.
4. Interior Esculls Individuals: Espais interiors dels mòduls tipus geoda individuals de la perifèria del Parc, vistos des de l’exterior a través de les obertures d’aquests.
5. Fons sorrenc: Fons sorrenc poblat per algunes algues, com per exemple Caulerpa racemosa, i que ocupa el fons marí entre l’Escull Central i els Esculls Individuals i també entre aquests últims.
En cada punt anterior es va fer un sèrie de vídeos-rèplica dels que es van extreure les dades. En les gràfiques es representen les mitjanes dels valors extrets dels vídeos a cada punt de mostreig, en cada època i els seus intervals de confiança
Gràfic 1. Percentatges d’aparició de les 19 espècies ictiològiques detectades en els mostrejos amb el vídeo submarí. Aproximadament el 90% dels individus pertanyen a 3 espècies.
Gràfic 2. Número de peixos identificats per cada 5 segons de vídeo analitzats en els punts de mostreig i per les diferents estacions de l’any mostrejades. Les dades presenten una línia d’ajustament a la tendència.
Gràfic 3. Índex de Biodiversitat de Shannon per cada 5 segons de vídeo analitzat en els punts de mostreig i per les estacions de l’any mostrejades. Les dades presenten una línia d’ajustament a la tendència.
Les espècies observades i els percentatges d’aparició de cadascuna es poden consultar en el Gràfic 1. En aquest s’aprecia clarament la dominància de 3 espècies; el Roncador, la Castanyoleta i la Variada (Pomadasys incisus, Chromis chromis i Diplodus vulgaris) que sumen més del 90% de les visualitzacions, en front de la resta, representades per alguns individus aïllats. Això és un fet bastant comú en ecosistemes poc madurs. Per altra banda, s’ha observat un increment important del número de peixos que poblen el Parc d’Esculls des de l’inici de l’estudi, a la tardor de 2010, fins l’estiu de 2011 (Gràfic 2). El punt de mostreig amb més individus observats en totes les èpoques de l’any és l’Escull Central. Els altres punts presenten mitjanes inferiors (Gràfic 2). El gran volum aconseguit amb els mòduls apilats en l’Escull Central podria afavorir la concentració de peixos (Charbonel, 2002). La línia d’ajustament al gràfic mostra la tendència a l’increment dels valors observats al llarg del temps. Finalment, la biodiversitat detectada també presenta una tendència a augmentar a mesura que es fan els mostrejos, però no hi ha cap punt amb valors superiors en totes les èpoques (Gràfic 3).
Respecte al recobriment dels mòduls tipus geoda, cal destacar l’aparició d’organismes sèssils (fouling) formats tant per espècies vegetals com animals, segons s’ha vist en la successió de fotografies submarines. Cap a l’estiu de 2011 es va donar un excés d’algues verdes filamentoses sobre els mòduls tipus geoda. Això fa pensar que les aigües poden tenir un aport important de nutrients terrestres d’origen antròpic. S’espera que les condicions climàtiques hivernals tornin la població als seus nivells normals. Per la seva banda, el fons marí també presenta una colonització massiva de Caulerpa racemosa en detriment de Posidonia oceanica.
Com a conclusió, cal dir que s’ha detectat un increment de les poblacions de peixos i de la biodiversitat en l’Escull Artificial. Diversos autors han descrit en els seus estudis com les poblacions ictiològiques augmenten en l’època càlida en els Esculls Naturals i Artificials de la Mediterrània Occidental
Bibliografia
· Bayle-Sempere, J. T., Ramos-Esplá, A. A., García, J. A. 1994. Intra-annual variability of artificial reef fish assemblage in the marine reserve of Tabarca (Alicante, Spain, SW Mediterranean). Bulletin of Marine Science, 55(2-3): 824-835.
· Bayle-Sempere, J.T., Ramos-Esplá, A. A., J. A. Palazón. 2001. Análisis del efecto producción-atracción sobre la ictiofauna litoral de un arrecife artificial alveolar en la reserva marina de Tabarca (Alicante). Boletín Instituto Español de Oceanografía 17(1 y 2): 73-85.
· Bohnsack, J. A., Bannerot, S. P. (1986) A stationary visual census technique for quantitatively assessing community structure of coral reef fishes. NOAA/National Marine Fisheries Service, (NOAA Technical Report NMFS,41)
· Charbonnel, E., Serre, C., Ruitton, S., Harmelin, J., Jensen, A. 2002. Effects of increased habitat complexity on fish assemblages associated with large artificial reef units (French Mediterranean coast). Journal of Marine Science, 59: S208-S213.
· Claudet, J., Dominique Pelletier, D. (2004). Marine protected areas and artificial reefs: A review of the interactions between management and scientific studies. Aquatic Living Resources, 17, pp 129-138 doi:10.1051/alr:2004017.
· Francour, P. 1997. Fish assemblages of Posidonia oceanica beds at Port-Cros (France, NW Mediterranean): Assessment of composition and long-term fluctuations by visual census. Marine Ecology, 18 (2): 157-173.
· Froese and Pauly 2000; www.fisbase.org.
· Gonçalves, J.M.S., Bispo, J., Silva, J.A. Underwater Survey of ichthyofauna of Eastern Atlantic seamounts: Gettysburg and Ormond (gorringe Bank). Arch. Fish. Mar. Res. 51(1-3), 2004, 233-240.
· Harmelin-Vivien, M. L., J. G. Harmelin, C. Chauvet, C., Duval, R. Galzin, P. Lejeune, G. Barnabe, F. Blanc, R. Chevalier, J. Declerc and G. Laserre. 1985. Evaluation des peublements et populations de poissons. Mèthodes et problemes. Rev. Ecol. (Terre Vie) 40: 467-539.
· Harmelin-Vivien, M., Le Diréach, L., Bayle-Sempere, J., Charbonnel, E., García-Charton, J. A., Ody, D., Pérez-Ruzafa, A., Reñones, O., Sánchez-Jerez, P., Valle, C. 2008 Gradients of abundance and biomass across reserve boundaries in six Mediterranean marine protected areas: Evidence of fish spillover? Biological Conservation 141 (2008a) 1829-1839.
· Louisy, P. 2006. Guia de identificación de los peces marinos de Europa y del Mediterráneo. Ediciones Omega, S.A.
· Pickering, H. Whitmarsh, D. 1997. Artificial reefs and fisheries exploitation: a review of the `Attraction versus Production' debate, the influence of design and its significance for policy. Fisheries Research 31 (1997) 39-59.
· Pickering, H., Whitmarsh, D., Jensen, A. 1999. Artificial reefs as a tool to aid reahabilitation of coastal ecosystems: Investigating the potential. Marine Pollution Bulletin. Vol. 37, Nos. 8-12, pp. 505-514.
· Pitcher, T. J., Seaman, W. Petrarch’s Principle: how protected human-made reefs can help the reconstruction of fisheries and marine ecosystems (2000). Fish and fisheries 1, 73-81.
· Relini, G., Relini, M., Torchia, G., Palandri, G. Ten years of censuses of fish fauna on the Loano artificial reef (2002a). Journal of Marine Science, 59: s132-s137.
· Relini, G., Relini, M., Torchia, G., De Angelis, G. (2002b). Trophic relationships betwen fishes and artificial reef. Journal of Marine Science, 59: S36-S42.
· Santos, M., N., Monteiro, C., C., Lasserre, G. Observations and trenes on the intra-annual variation of the fish assemblages on two artificial reefs in Algarve coastal waters (southern Portugal) (2005). Scientia Marina, 69(3). 415-426.
· Tessier, E., Chabanet, P., Pothin, K., Soria, M. Lasserre, G. 2004. Visual censuses of tropical fish agregations on artificial reefs: slate versus video recording techniques. Journal of Experimental Marine Biology and Ecology 315: 17-30.
· Valle, C., Bayle-Sempere, J.T., Ramos-Esplá, A. A. 2001. Estudio multiescalar de la ictiofauna asociada a praderas de Posidonia oceanica (L.) Delile, 1813 en Alicante (sudeste ibérico). Boletín Instituto Español Oceanografía 17(1 y 2): 49-60.
· Willis, T. J., Millar, R. B., Babcock. 2000. Detection of spatial variability in relative density of fishes: comparison of visual census, angling, and baited underwater video. Marine Ecology Progress Series, vol. 198: 249-260.
